Antoni Febrer i Cardona (Maó, 1761–1841), fou un gramàtic, lexicògraf, traductor i poeta menorquí que va viure a cavall entre els segles XVIII i XIX. 

Va ser un dels màxims exponents del que va anomenar-se Grup Il·lustrat Menorquí, juntament amb Joan Ramis i Ramis i Joan Roca Vinent amb qui formà part de la Societat Maonesa de Cultura, que a partir de finals del segle XVIII va remoure culturalment l’illa.

….

Nascut en una família benestant en plena dominació francesa de l’illa, dos anys abans que s’iniciés un segon període de dominació britànica que es perllongaria fins al 1782, visqué la implantació definitiva de les armes espanyoles, amb un breu parèntesi d’ocupació militar anglesa, entre 1789 i 1802. La seva família tenia un alt poder adquisitiu, era propietària de grans extensions de terreny. Va estudiar advocacia a França, a Avinyó. En aquella època era molt normal que els fills de la burgesia menorquina acabessin els seus estudis a França en lloc d’acabar-los a Cervera o Barcelona. Al tenir la vida solucionada, gràcies a la posició de la seva família, va poder dedicar la seva vida a la seva gran passió que eren les lletres. Va ser una persona molt segura en les seves conviccions i, encara que a l’època el castellà era la llengua dominant, el seu amor a la seva llengua materna, el català, el va fer escriure tota la seva obra únicament en català.

Informació extreta del següent enllaç:

Viquipèdia