És un dels carrers moderns de Ferreries, amb una allargada aproximada d’uns 300 metres, enllaça el carrer Pare Huguet fins arribar a la plaça Constitució, travessant els carrers Bisbe Sever i Mestre Obrador. En aquest carrer com a edifici de certa rellevància només hi trobam la Bibilioteca Municipal. Encara es recorda la seva inauguració com a carrer, amb el nomenament i la lloança del senyor Guillem Coll, allà per la decada dels 70 del segle passat, a càrrec del llavors alcalde de Ferreries senyor Francisco Huguet.
QUI ERA EL SENYOR GUILLEM?
El senyor Guillem Coll Pelegrí va néixer a Ferreries l’any 1910, fill de Guillem Coll i Anna Pelegrí. Va ser seminarista i va anar a estudiar a Roma, fins que el 17 de març de 1934 va ser ordenat capellà. Era de família humil, el seu pare va ser forner a l’edifici on hi havia la coneguda panaderia de Can Marc al Pla de l’Església de Ferreries. Va fer d’Ecònom a la la parròquia de Sant Bartomeu durant 25 anys, des del 1939 fins el 1964. Va morir amb 54 anys el 18 de setembre de 1964.
Quan va començar la seva tasca com a ecònom de la parròquia de Ferreries el senyor Guillem estava compromès amb les forces militars nacionals i al mateix temps va ser obligat a anar a La Mola per confessar els presos que durant el temps dels tribunals militars eren condemnats a mort. També va ser al començament que es va refundar a Ferreries l’anomenada associació d’Acció Catòlica de Ferreries, que havia organitzat i creat abans de la guerra el senyor ecònom Joan Benejam. El local d’Acció Catòlica estava situat al carrer del Forn número 7.
Imatge agafada de “Menorca, imatges d’en primer”. Gràcies! http://menorcaimatgesdenprimer.blogspot.com/2013/03/mare-de-deu-del-toro-peregrina.html
Va ser un capellà molt sensibilitzat amb la gent més pobre i mancada de tot, alhora era una persona molt dialogant amb tothom, interactuava amb els més joves jugant a ple, per exemple, al Pla de l’Església, cosa que molts encara recorden a Ferreries. Ha estat sempre una persona molt recordada pels qui el van conèixer. Una de les seves expressions més conegudes entre la gent era aquella que deia: És ben estrany que tenint tants de “Pons” a Ferreries tinguem tan pocs “Torrents”.
Antoni Camps Fullana conta al seu dietari:
Dissabte, 9 de novembre de 1946:
“Hoy, por primera vez en la historia de Ferrerías, se ha instalado una máquina de cine sonoro en el teatro del Casino, alquilado por la Associación de Padres de Familia. En este único teatro, hasta ahora en el pueblo, sólo se hacía cine mudo y alguna función de aficionados y también alguna función de compañías de la isla. Así pues, la directiva, con el reverendo señor ecónomo Don Guillermo Coll Pelegrí, y el vicario reverendo Don Bartolomé Florit, ferrerienses los dos, se ha comprado esta nueva máquina de Barcelona, y un técnico de la casa ha venido esta tarde a montarla. Cuesta 32.000 pesetas.”
Diumenge, 5 de desembre de 1954, Antoni Camps conta el fet històric de la inauguració de s’Ermita de la muntanya de Son Granot. Diu: “… A las tres de la tarde , desde el templo de la iglesia, cantando las avemarías del rosario en procesión, los fieles se han dirigido a la montaña de Son Granot, llevando unos jóvenes la imagen de la virgen para dejarla para siempre en la nueva Ermita. De Ciudadela estaba el canónigo don Juan Jaime, quien vive el el obispado de Ciudadela. De Ferrerías, los sacerdotes son el ecónomo don Guillermo Coll Florit y el vicario D. Lorenzo Olives Galmés…
Nurasol Anna, a Facebook, escriu:
“El pare del Sr. Guillem Coll, com que tenia els fills petits, va marxar al camp, a n’el lloc que li deien Sa Morera. A Sa Morera, ni tans sols hi podien arribar amb es carretó. Després, el pare del Sr. Guillem Coll (que curiosament portava els mateixos llinatges, Coll Pelegri) va estar llogat a Binigafull.”
Bibliografia:
-Rebrots d’arrels centenàries, Parròquia de Ferreries, 1301-1989, J. Bosco Faner Bagur, (1989)
-“Historia de Ferrerías”, dietari de 1946 a 1955, Antoni Camps Fullana, 2013
-Monografies Ferrerienques, nº 23, “Quatre capellans, quatre carrers” de Guillem Pons Pons i Joan Janer Martí, Ferreries, agost de l’any 2018.