Curt però intens recorregut que ens apropa al mateix cor del barranc d’Algendar… curt perquè just abarca uns 400 metres d’allargada… intens perquè, en poc temps, s’exciten un caramull de sensacions visuals, auditives i olfactives que commou l’esperit i l’ànima de qui s’atreveix a endinsar-hi, és senzillament un fabulós mural pictòric fet de sensacions intenses… tant que pots arribar a sentir els batecs d’aquest cor d’Algendar. Preparats? I … va!
Llegenda d’es Pas d’en Revull
Al següent enllaç teniu contada la llegenda d’es Pas d’en Revull, una història contextualitzada en el marc, en el temps i en l’espai que a Menorca hem anomenat com “en temps dels moros”. Un jove moro queda meravellat de l’entorn de Cala Galdana, del barranc d’Algendar, tant que es perd a si mateix i a la resta de companys que l’acompanyen en el trajecte marítim per la mediterrània… i aquí comencen els problemes!
Com conta la llegenda des Pas d’en Revull Francesc Camps i Mercadal
“Un dels llocs mes delitosos des Barranc d’Algendar és es Pas d’en Revull. A l’esquerra, davallant, té sa timba, o penyal taiat a plom, anomenada sa Penya Fosca, i a la dreta una gran roca rodonenca, més grossa que una casa,
Diuen que antigament pels rodols d’Algendar campava un moro bandejat, robant allà on poria i per poc que es descuidassin. Moltes vegades l’havien encalçat; però es moro arribant a cert indret es perdia de vista, com si es fongués. Només sabien que era moro i que tenia es cabeis entortolligats, per açò li deien en Revull.
Però una vegada no li valgué sa llestesa i li afinaren s’amagatai: el tenia ans es mal lloc de sa Penya Fosca, atepit de bosc espès, cobert d’heurers.
Per desencauar-lo, pigaren foc a s’espessura. I amb es temps hi feren passar es camí des Barranc, per dins aquell rocam, i per açò a tal indret se li donà es nom des Pas d’en Revull”
(CAMPS I MERCADAL, Francesc – Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats. Consell Insular de Menorca, Maó 1986, 132 pàgines.)
FRANCESC CAMPS I MERCADAL
Francesc Camps i Mercadal o Francesc d’Albranca (es Migjorn Gran, Menorca, 1852 – es Migjorn Gran, Menorca, 1929). Metge, erudit i folklorista. Fill d’una família pagesa, es llicencià en medicina a Barcelona (1878) i s’establí as Migjorn Gran. Dedicat als estudis d’arqueologia, etnografia i folklore, publicà importants treballs, principalment en la “Revista de Menorca”. Utilitzà el pseudònim Francesc d’Albranca, que arribà a fer-se popular a Menorca. Milità en el periodisme catòlic i tradicionalista, dins i fora de l’illa; publicà el recull d’articles titulat Derecho a la ignorancia (1894). La seva obra més important és Folklore menorquín (de la pagesía) (1918-21, premi de l’Ateneu de Maó (1912).
Per saber més sobre Francesc Camps i Mercadal
Altres enllaços webs d’aquest encantador paratge:
Altres imatges des Pas d’en Revull
Itineraris per Menorca
jewelstyle
FERRERIES 