La ruta que us presentam aquí és la continuació de les rutes del Camí Reial de Ferreries i del Pas d’en Revull. Aquesta ruta també és coneguda com la del Camí Vell que arriba fins a Ciutadella. En el vídeo que hi ha seguidament el trajecte comença quan acaba la del Camí Reial de Ferreries, passa per la casa de colònies d’Es Canaló, s’endinsa pel barranc d’Algendar, puja pel Camí Vell per anar a Ciutadella i arriba a l’entrada d’una altra casa de colònies, Es Torretó.
Des d’aquesta ruta també es poden enllaçar amb altres per poder arribar fins a la Cova Murada, la Cova d’Es Càrritx i fins i tot es pot arribar a Cala Galdana travessant el barranc d’Algendar, passant per la font de Sa Trencada i la font d’Es Desmais.
La gran importància d’un lloc com aquest
El barranc d’Algendar és un dels barrancs més importants i més coneguts a nivell de Menorca. Té la seva desembocadura a la platja de Cala Galdana i podríem dir que té el seu naixament al pla verd de Ferreries, un pla que en temps dels anglesos (segle XVIII) va ser dessecat ja que era una zona d’aigües pantanoses que s’havia convertit en un lloc d’infeccions perilloses. El seu recorregut és de 7 quilòmetres fins arribar a Cala Galdana, les seves parets verticals de cada costat poden arribar a midar fins a 80 metres d’alçada. En aquestes altíssimes parets verticals hi trobam 2 coves d’importància històrica ja que s’hi han pogut trobar restes d’activitat humana de l’època talaiòtica, són la cova Murada i la cova d’Es Càrritx (descoberta l’any 1995) en la qual s’hi van trobar objectes arqueològics i restes humanes, ossos i cabells sobretot.
De la flora es destaca la gran diversitat d’espècies vegetals que hi trobam, com el pi blanc, la savina, l’alzina, el garballó, el càrritx i l’esparreguera entre moltes altres. Igual que la fauna en el que hi viuen mamífers com la marta i el mustel; calàpets, tortugues i tortugues d’aigua, a més d’un gran nombre d’ocells com el blauet, el milà reial, el trencapinyons i molts d’insectes com l’escarabat menorquí, la libèl·lula i molts altres.
Altres imatges i més informació
El barranc d’Algendar i la cultura popular
D’un lloc tan emblemàtic com aquest sorgeixen algunes llegendes, mites i contes populars més coneguts per la gent de Menorca, una d’elles és la llegenda de Sa nuvia d’Algendar que narra les peripècies d’una jove pagesa que una nit de lluna plena és raptada per un moro que se n’havia enamorat. D’aquesta llegenda també és coneguda la cançó de Sa nuvia d’Algendar:
Sa nuvia d’Algendar
avui ella és en terra, -demà serà en mar:
avui menja capons i gallines,
demà menjarà sardines
a la vora de la mar.
Tots aplaudiren: s’Hereu li oferí un cadaf de vi. –
Beveu voltros, beveu, ara que hi sou -digué sa bruixa mentre se n’anava cantant:
Sa nuvia d’Algendar
avui és en terra, -demà serà en mar:
avui menja capons i gallines,
demà menjarà sardines
a la vora de la mar.
Cant popular … i també ball popular
A propòsit del cant popular aquí també es mereix una referència el ball popular, més concretament el de Ferreries, aquell que va sorgir entre els ecos d’aquest llarguíssim canal com és el del barranc d’Algendar. Els anomenats “barranquers” eren la gent que vivien als llocs d’aprop d’aquellaa contrada i que aprofitaven qualsevol ocasió festiva per retrobar-se i animar-se amb les cançons de sempre, cançons o fins i tot balls de creació pròpia i molt genuïnament barranquera. En el seu llibre de “Menorca pagesa” Antoni Bonet ja explica com en dies de Carnaval era quan més es ballava fandango… “sonaven uns quants fandangos i cantaven unes quantes cançons d’aquells de pinyol vermell”. I na Marga Pons Moll
en una de les Monografies ferrerienques (6) dedicat al “Folklore ferrerienc” explica que: “Uns bons dies també eren quan ja s’havia fet el vi, sobretot al Barranc d’Algendar s’ajuntava la gent i anaven de lloc en lloc, Es Canaló, Ses Voltes, S’Aranjassa, Es Molí de baix… i anaven a tastar el vi, a més de que s’havien fet crespells, i és clar, més tard s’aprofitava l’ocasió per fer una vetladeta on no faltaven els balls.”
Grup Folklòric Aires des Barranc d’Algendar
L’amo en Joan de s’Aranjassa
Quan xerram del barranc d’Algendar de seguida ens ve a la memòria la persona de l’amo en Joan de s’Aranjassa, personatge entranyable i que coneixia cada racó d’aquest màgic indret. Som molts els qui l’hem conegut, l’hem sentit, l’hem escoltat alguna vegada contar alguna cosa del seu immens bagatge en forma d’històries i de sabiduria de la vida de barranquer. Es feia proper i agombolava a tothom que s’hi apropava, curiosament som moltes les persones que vam poder gaudir de l’experiència vital de conèxier tan particular personatge però són poques les publicacions escrites que podem trobar per consultar i explicar qui era aquesta persona.
El seu nom era Joan Pons Martí i va néixer al lloc de s’Aranjassa, lloc situat al terme de Ferreries i també ubicat bé al cor del conegudíssim barranc d’Algendar, el 5 de juny de 1925. Al II tom de la Geografía e historia de J. Mascaró Pasarius (p. 445) el presenta com “… un agricultor sencillo y humilde…” que “..conoce con todo detalle, cada rincón de su “lloc”, de los “llocs” vecinos y de todo el barranco de Algendar, así como su toponimia…”. Antoni Bonet, en el seu llibre de “Menorca pagesa” (1984) diu d’ell que “…avui és es barranquer més antic que queda allà baix”. Coneixia cada nom de cada lloc que eren propers al barranc, de la banda de Ciutadella i de Ferrereries, sabia on es podien trobar cada font (amb el seu corresponent nom, 4 a la banda de Ciutadella i 5 a la de Ferreries), el munt de coves aferrades als penyals del barranc, algunes sense explorar encara; coneixedor expert de bolets, d’animals, de plantes silvestres i de les seves propietats medicinals… però sobretot era un clar exemple de testimoni oral de l’herència cultural rebuda i apresa dels seus avis en forma de llegendes, contes, rondalles, gloses, codolades, cançons de picat, etc. que solia mostrar quan les circumstàncies ho requerien o quan la gent així li ho demanava.
Oleo de l’amo en Joan des barranc con el sombrero des Capitanet,
“Es capitanet”
Però sens dubte la història que més vegades vam sentir contar a l’amo en Joan va ser la d’Es capitanet, un personatge que va viure a cavall de finals de segle XIX i començaments del XX, que havia nascut a Eivissa, que havia fet carrera militar i que havia estat destinat a Menorca al cos d’enginyers de Ciutadella. Es va casar amb una ciutadellenca i era d’esperit aventurer. Amb els seus estalvis va poder comprar el lloc de s’Aranjassa i una casa al carrer de Sant Joan a Ferreries. Jugant a les cartes va aconseguir també ser propietari d’Es Canaló. La particularitat d’aquesta història, però, rau a partir del moment que es Capitanet decideix fer el seu testament: convençut com estava de la reencarnació del seu cos va pensar que el millor que podia fer era deixa en herència “provisional” les seves possessions al Bisbat de Menorca perquè els hi guardàs i així quan ell tornés al cap de 400 anys podria recuperar allò que era seu. Va morir el febrer de l’any 1922.
Publicacions que parlen de l’amo en Joan de s’Aranjassa:
-“El barranc d’Algendar”, de Llorenç Febrer Rotger, Quaderns de Folklore nª 51 “Paratges de l’illa” (III), editat per Col-lectiu Folklòric de Ciutadella
-“Menorca pagesa”, de n’Antoni Bonet
-II tom “Geografía e historia de Menorca”, de J. Mascaró Pasarius
Fonts i trencades barranc d’Algendar
Localització de fonts, trencades, canals, pous, cisternes, sínies, aljubs, elements hidràulics del barranc d’Algendar:
Informació i imatges recollides del següent enllaç:
Inventari i caracterització del patrimoni hidràulic del barranc d’Algendar
Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, Direcció General de Recursos Hídircs.
FERRERIES 