Carrer de l’Ecònom Florit (carrer de Dalt)

foto portada: Pedro Pons Huguet

google maps carrers històrics de Ferreries

CARACTERÍSTIQUES DEL CARRER DE DALT

Carrer antic de Ferreries de poc més de 70 metres d’allargada. No té gaires elements arquitectònics a destacar ni edificis antics i/o històrics a remarcar. És un carrer estret amb una franja d’empredat al seu bell mig. Les cases totes són antigues que s’han anat reformant i que han mantingut l’estil propi de les cases menorquines del segle XIX i XX, amb planta baixa, una primera planta i uns porxos a dalt de tot, portes i finestres d’estil menorquí i façanes emblanquinades. És un carrer tranquil i silenciós que convida a passejar-hi amb tota la calma del món. Encantador és el racó del carrer de Dalt que no té sortida a enlloc i que serveix de lloc d’encontre entre els mateixos vesins de la zona per fer passar les estones de conversa de les caloroses nits d’estiu. Es coneixen pocs edificis que vagin ser en un temps botigues de queviures o petites fàbriques d’elaboració artesanal, es diu que és en aquest carrer on va començar a funcionar la que és actualment una de les més conegudes fàbriques de mobles de Ferreries com és la de Mobles Allés, coneguda des del principi com a Cas Temu.

 

BIOGRAFIA

Bartomeu Florit Janer va ser Ecònom de la Parròquia de Sant Bartomeu de Ferreries entre els anys 1920 i 1926. Va néixer el 24 de novembre de 1883 i era el major de tres fills. El seu pare morí jove, igual que els seus germans, en Miquel i en Jeroni. La seva mare enviudà amb 33 anys i tot plegat va fer que la infància del senyor Bartomeu no fos fàcil. Quan tenia 10 anys ja estava llogat i fent feina de missatge al lloc de Sant Pere de Ferreries, cosa que li permetia tenir casa i menjar. Fer feina al camp des de ben petit era una cosa habitual entre la gent que vivia del camp i la que vivia al poble també. Va estudiar per ser capellà i el 1919 va ser nomenat ecònom de la Parròquia de Sant Bartomeu de Ferreries quan encara estava destinat a la parròquia de Fornells. Aquesta circumstància va alegrar molt i molt a la gent de Ferreries. Va morir repentinament el 25 de març de 1926, quan estava a punt de celebrar la  primera missa del dia. Aquell mateix capvespre es van celebrar els funerals viscuts de forma col·lectiva per la gent del poble ja que es va organitzar una processó per tots els carrers de Ferreries.

Segons escriu en Bosco Faner al seu llibre “Rebrots d’arrels centenàries”, el germà del senyor Bartomeu, en Jeroni, va ser també una persona considerada ja que va ser fuster artesà, bon clarinetista, artista i director de teatre i president de la societat “Hermandad Agrícola e Industrial” que tenia la seva seu al carrer Nou, al carrer Degà Febrer. Va fer d’escolà a la parròquia de Sant Bartomeu mentre el seu germà en va ser el rector. D’en Miquel diu que també tenia enginy i coratge i que va establir a Ferreries una botiga de teixits considerada “important”.

Pocs anys després el llavors alcalde de Ferreries, senyor Joan Giménez Quintana (pot ser que fos la mateixa persona que es va encarregar de dur a terme les obres del convent de Ferreries?) va perpetuà el seu record dedicant-li el seu nom a un dels carrers més antics i més populars del poble com era el llavors conegut com a carrer de Dalt.

Ecònom Bartomeu Florit Janer (1883-1926)
Prevere i Ecònom de Ferreries senyor Bartomeu Florit Janer. Ferreries 1883-1926. Col·lecció d’Antoni Camps Fullana

EL CONVENT DE FERRERIES

Antoni Camps Fullana, en el seu llibre “Historia de Ferreries”, relata com el senyor Florit fou un dels primers animadors perquè al poble es construís un Convent Franciscà. El llavors alcalde Juan Pons Riera, del qual en Camps indica que era pagès del lloc de Tirassec, va inciar els primers tràmits per portar al poble algunes monges franciscanes, a principis d’abril de 1920. Escriu Camps: “Alentado por Doña Magdalena Cheli, señora de Son Telm, y por el párroco Don Bartolomé Florit Janer, el nuevo alcalde elaboró el proyecto de construcción de un convento de monjas franciscanas…”. El febrer de 1921 arriben les primeres 4 franciscanes a Ferreries que en principi van ser acollides al lloc de Son Telm per després instal·lar-se a una casa del carrer Fred. La benedicció i la col·locació de la primera pedra del nou convent va tenir lloc el 28 de març de 1922, una construcció que es van fer a uns terrenys propietat del senyor Pablo Pons, qui els va cedir de forma generosa. Aquesta benedicció de l’inici d’aquestes esperades obres va anar a càrrec del sacerdot Bartomeu Florit Janer. Es va llegir una acta fet en pergamí i que anava signat per Bartomeu Florit Janer, prevere de Ferreries, pel llavors alcalde de Ferreries senyor Rafel Pons Sintes i per la Reverendíssima mare superiora general (no consta el seu nom). Aquest pergamí va ser introduït a dintre d’un bòtil de vidre, juntament amb una moneda de plata de 2 pessetes, i fou dipositat davall mateix de la primera pedra solemnement col-locada. En l’endorrocament del convent franciscà molts anys després, allà per l’any 1978, no es va poder localitzar aquest simbòlic botilet que sens dubte hagués estat tot un tresor per Ferreries haver-lo recuperat. La construcció del convent es va encomanar al llavors prestigiós constructor i mestre d’obres senyor Don Juan Jiménez Quintana. Finalment el convent es va inaugurar l’11 de novembre de 1923, entre moltes mostres d’alegria, una festa en què hi participà la banda de música de Ferreries que com diu Antoni Camps “…recorrió las calles del pueblo tocando alegre diana.”

Des d’aquell moment la presència de les franciscanes al poble és constant. En Bosco Faner al seu llibre “Rebrots d’arrels centenàries” conta com “Bartomeu va lluitar sens descans fins aconseguir per a Ferreries la presència constant de les Religioses Franciscanes que, com sabem tots, han servit i serveixen (…) a la població escolar ferrerienca, a les catequesis parroquials, a molts malalts i a la feina de neteja d’ornaments parroquials.”

Rebuda de les primeres monges

La presència de les monges franciscanes al poble de Ferreries es va acabar després de 91 anys de servei a la Parròquia de Ferreries i també a tot el poble. La raó principal del tancament d’aquesta congregació de religioses franciscanes fou la manca de vocacions, fou la manca de relleus humans per a la continuïtat de la seva gran tasca de servei al poble. L’any 2o12 es van fer diverses activitats per recordar la trajectòria i la presència  de les monges franciscanes a Ferreries, com per exemple una exposició de fotografies a l’església de Sant Bartomeu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

BIBLIOGRAFIA

-Historia de Ferrerias, Antoni Camps i Fullana, edició i pròleg de Joan Pons, ajuntament de Ferreries i Consell Insular de Menorca

-Rebrots d’arrels centenàries, Parròquia de Ferreries 1301-1989, J.Bosco Faner Bagur, ajuntament de Ferreries, Parròquia de Sant Bartomeu de Ferreries i Caixa de Balears Sa Nostra. (pàgina 56)