Carrer del Degà Febrer (carrer Nou)

 

BIOGRAFIA DEL DEGÀ FEBRER

José Febrer Allés va néixer el 2 de juliol de 1855 al lloc de La Beltrana (terme de Ferreries), fill de Francisco Febrer Capó i Juana Allés Mercadal. Va ser el darrer fill d’una família de 7 germans, d’una família molt pobre i humil. A part de portar nom a un antic i conegut carrer de Ferreries, l’anomenat Carrer Nou, la rellevància d’aquesta persona recau en el fet que va ser nomenat Fill Il·lustre de Ferreries, el primer d’aquesta població, l’any 1922.

Quan tenia 10 anys ja sentia una gran curiositat i un interès molt gran per les coses de la vocació sacerdotal, tant que ja va expressar als seu pares les seves enormes ganes que tenia d’ingressar al Seminari Conciliar de Ciutadella, cosa que no es podien permetre per la manca de recursos econòmics. D’entrada no va aconseguir ingressar al Seminari tan prest com ell hagués volgut però sí aconseguí fer tasques puntuals a la Parròquia de Sant Bartomeu de Ferreries on el senyor Francisco Florit, ecònom de la parròquia, el va ajudar a aprendre les primeres lletres.

Antoni Camps, als seus apunts manuscrits, ens explica que José Febrer va cantar la seva primera missa com a capellà a Ferreries el dia 30 de setembre de 1877, en una església de Sant Bartomeu plena de gent i molt contenta per aquell fet que la mateixa gent de Ferreries considerà com a fet històric. Abans, el 22 de setembre d’aquell any 1877, va ser ordenat prevere pel senyor Bisbe de Menorca, l’il·lustre Doctor Jaume Garau. Anys més tard, l’any 1884, el bisbe Castellote li concedí la rectoria de Ferreries. L’any 1914 un altre bisbe, el bisbe Torres concretament, va ascendir el senyor Febrer com a Canonge. Finalment Sa Majestat el rei Alfons XIII el nomenà Degà de Menorca, un fet sense precedents en aquells anys de principi de segle XX. Morí de forma sobtada el 23 de desembre de 1920 quan tornava de l’església de Maria Auxiliadora de Ciutadella. El 26 de juny de 1926 van traslladar les seves despulles a peu des de Ciutadella fins al cementiri de Ferreries.

En Bosco Faner al seu llibre “Rebrots d’arrels centenàries” ens diu que el dia 22 de juliol de 1922 Ferreries li va retre homenatge. El Consistori ferrerienc, essent batle el senyor Rafel Pons, i d’acord amb tota la corporació municipal i amb molt d’entusiasme de la gent de Ferreries, se’l va nomenar “Fill Il·lustre de Ferreries”. Es va col·locar el seu retrat al saló d’actes de l’ajuntament de Ferreries, així com també la làpida al carrer que se li va dedicar. A partir d’aquell instant el carrer deixar d’anomenar-se Carrer Nou per passar a ser el carrer del “Deán Doctor Febrer” (Degà Doctor Febrer). Va ser tot un aconteixement i es va fer una gran festa amb banda de música inclosa i amb les façanes dels carrers del poble ben engalanades.

Captura de pantalla 2016-04-27 a les 19.39.14

GOOGLE MAPS

UN CARRER AMB HISTÒRIA VIVA DE FERRERIES

De 3oo metres de llargada és un dels carrers on més es va centrar la vida de poble des de principis del segle XX fins els anys 1960, paradoxa curiosa aquesta la d’anomenar-se carrer NOU i esser a hores d’ara un dels carrers més antics de Ferreries. Com va passar fa uns anys a Mercadal (i també curiosament passava a l’anomenat carrer Nou de Mercadal) per anar a la població de Es Migjorn Gran s’havia de passar pel centre del poble de Ferreries, pel carrer Nou. Al llarg de 50/60 anys aquest carrer es va convertir en el centre de la vida del poble en tots els sentits: cultural, social, econòmic, d’entreteniment, de trobada, etc. És increïble trobar al llarg d’aquesta curta història local i en tan poc espai tanta activitat vital de poble: una botiga de roba, botigues de queviures, bars, un cinema, un casino, una apotecaria, un banc, un arader, una pastisseria… va ser el centre de les manifestacions festives, populars, religioses, etc. A continuació teniu algunes de les més importants.

Ca Na Genera

Botiga de roba creada l’any 1890. La va fundar na Maria Janer Florit, una dona emprenedora i amb molt de geni, que als 34 anys, en veure’s vídua i amb tres fills per a alimentar, va decidir obrir una botiga de tèxtils i comestibles.

El primer local de Ca Na Genera estava situat al carrer de Sant Joan núm. 3, tot i que pocs anys després es va traslladar a un altre local del mateix carrer, la que havia estat seu de la UGT, que la gent major coneixia com a “Ca ses sucreres” i que ara s’ha convertit en un petit hotel. No va ser fins al 1924 en què la botiga s’ubicà definitivament al carrer Nou, on encara avui hi té les portes obertes. L’any 1950 es va obrir una altra botiga a Es Migjorn (actualment al carrer Metge Camps, núm. 16); ara bé, s’ha de dir que ja des del 1915 en Miquel Florit, fill de na Maria, anava a Es Migjorn, amb un carro i un ase, a vendre productes una vegada per setmana.

 

Can Caragol

Soterranis parroquials

IMG_7389

Cas Sucrer

Aquesta pastisseria, o sucreria, es va obrir l’any 1934 i la va obrir el senyor Joan Serra Pons, la persona que durant 14 anys va ser batle de Ferreries, des de 1957 fins el 1971. També va ser un conegut i apassionat pintor, la seva obra pictòrica és extensa i reconeguda. Joan Serra va aprendre l’ofici de pastisser a la pastisseria Adrián de Maó i va ser poc després que va obrir la seva pastisseria al carrer Nou de Ferreries. Va restar oberta fins a finals dels anys 70. Només la botiga en sí ja tenia el seu encant, deixava enlluenats a tots els infants que la visitaven, veure aquelles vidrieres i calaixeres plens de tota mena de productes dolços era tot un espectacle. Entre els productes estrelles o especialitats que elaboraven tota la família Serra Pons destacaven els melindros, mitges llunes, suïssos, palos, imperials, caramels llargs, braços de gitano, torró, gelats de tota casta, etc. entre moltes altres delícies dolcenques.

Es Magatzem

En Pere Pons (1860), fill d’en Vicent i na Francisca d’Alaior, l’any 1890 va obrir una botigueta al pla de l’església, allà on avui actualment hi ha el bar Can Bernat. Pocs anys després traslladà la botiga al carrer Nou número 22, un immoble amb cotxeria i soterrani que era propietat de la senyora de Son Telm, na Magdalena Cheli, un edifici on anys abans s’hi feia vi. A la cotxeria hi curaven el formatge que recollien dels llocs per després vendre’l a Barcelona, Mallorca i Alcoi. Aquesta botiga era la més gran del poble i amb molta varietat de productes alimentaris que normalment es venia a granel: llegums, viandes, cafè, oli, pinxes, trempes per a les porquejades, etc. A una altra banda de la botiga també s’hi venien estris del camp, vaixelles i coberteries. Actualment la botiga s’ha convertit en un conegut supermercat de Ferreries i que està situat al carrer Pau Pons. Els qui regenten aquest supermercat són en Pere i en Josep que són la quarta generació que continuen amb aquest històric i conegut negoci familiar.

Es Casino

Antoni Camps al seu llibre “Historia de Ferrerías”ens conta que a principi del segle XX a dins Ferreries hi havia “dos tabernas que abrían sólo los domingos y a donde se podía ir a tomar un vaso de vino,”, un estava situat a la plaça de la Peixetaria i l’altre a la carretera d’Es Migjorn Gran. El 1904 “el republicano Jacinto Gutiérrez mandó construir el gran casino de la calle Deán Febrer que todavía existe con el nombre de Café Balear. Pero, pasados algunos años, lo vendió a la Sociedad Conservadora.”

Cas Poticari

Josep Pons Fraga, a les Monografies ferrienques número 17, explica com el seu avi Mariano Fraga Solà va dirigir l’apotecaria de Ferreries a partir de l’any 1910, un establiment que estava situat a l’immoble número 21 del carrer Nou, carrer Degà Febrer. La senyora Otília Orfila era la vídua del farmacèutic Bofill, que regentava les apotecaries d’Es Mercadal, Es Migjorn i Ferreries. La senyora Otília cercava un farmacèutic que regentés aquestes dues darreres. Durant 2 anys el senyor Mariano Fraga s’encarregà d’aquestes dues farmàcies i a partir de l’1 de gener de 1912 fou el primer farmacèutic titular de Ferreries.

La gent anomenava  popularment el farmacèutic amb el nom d’“es puticari”, i acudia a ell per curar malalties o indisposicions molt habituals, amb preparats o medecines que s’elaboraven de forma artesanal i que s’emportaven a casa després d’un petit temps d’espera a la mateixa apotecaria.

Rellevant també es destacar de Mariano Fraga Solà com la persona que va ser el primer president del club de futbol de Ferreries que es va fundar l’any 1923, el C.D. Ferrerias com se’l va nomenar al seu començament.

Es Banc de Ferreries

Segons conta n’Antoni Camps, l’any 1908 es fundà el banc de Ferreries amb capital local, en concret amb cent mil de les antigues pessetes dividides en 2.000 accions de cinquanta pessetes cadascuna d’elles. El primer local d’aquest banc de Ferreries estava situat al carrer Nou número 39, essent el seu primer gerent en José Cardona. L’any 1921 les oficines d’aquest banc es traslladaren al Pla de l’Església i del qual passà a ser-ne gerent el senyor Bartolomé Pons Florit. L’any 1950 les accions d’aquest banc foren comprades per 2 accionistes que eren germans i que vivien a Córdova. Una nova companyia de Madrid comprà les accions dels germans uns anys més tard i llogà un local al carrer Nou amb la cantonada del carrer de Sa Font. S’hi feren obres, s’amplià el local i es contractaren nous empleats. Una sèrie d’anomalies i de flagrants irregularitats van fer que aquest banc es tanqués definitivament l’any 1967.

Ca s’arader (can Toni Pruna)

“Es Muro”

IMG_7394

BIBLIOGRAFIA

-Historia de Ferrerias, Antoni Camps i Fullana, edició i pròleg de Joan Pons, ajuntament de Ferreries i Consell Insular de Menorca (pàgina 35)

-Rebrots d’arrels centenàries, Parròquia de Ferreries 1301-1989, J.Bosco Faner Bagur, ajuntament de Ferreries, Parròquia de Sant Bartomeu de Ferreries i Caixa de Balears Sa Nostra. (pàgina 59)

-Monografies ferrerienques, número 17, “La farmàcia des carrer Nou (1910-1965)” de Josep Pons Fraga (any 2006)

-Joan Serra “Es sucrer” – Aurora Coca Serra – Institut d”Estudis Baleàrics (2009)